L'estrés de l'homofòbia

La "cuina de la mare", o amb la que ens hem criat de petits, és la que solem considerar la millor del món. Allò que ens és conegut ho marquem psicològicament com a estimat i proper . Ens hi acostumem, ens hi fem, ho sentim com a part del nostre ésser, de la nostra normalitat. A molta gent no li atrau menjar fora de casa, preferint sempre la cuina familiar.

D'una manera semblant funciona el que considerem proper i el que considerem aliè a altres nivells. Així, per haver nascut en famílies tradicionalment heterosexuals, ens costa entendre l'homosexualitat com a propera i casolana des de petits, ja que gairebé mai l'hem poguda viure amb naturalitat a casa, sigui per què no hi ha homosexuals propers, o per què els que hi eren estaven a l'armari i amagaven la seva manera d'estimar. L’heterosexualitat, doncs, és la que es fa amb del paper de “relació familiar”.

Una de les reaccions que ens desperta allò que ens és aliè és la por i l'estrès. Alguns hem passat per tenir por de la nostra pròpia homosexualitat, per ser una cosa nova que no coneixíem i que no estava prevista en el nostre entorn. Els mecanismes que s'activen poden ser molts: des de la por fins l'estrés, l'autonegació, el desig que en realitat es pugui redreçar, la rebel•lió, les reaccions agressives i violentes...

Sabent que tots aquests mecanismes es poden activar dins un individu homosexual que es descobreix, només cal imaginar les reaccions que es poden donar en un individu no homosexual. És aquí on s'incuba l'estrés de l'homofòbia: un home criat com a heterosexual veu l'homosexualitat com a aliena, i en molts casos ha estat educat en la reprobació d'aquesta manera d'estimar no normativa. Així, la seguretat en poder jutjar els homosexuals i veure's recolzat per la societat, o la religió, o qui sigui que l'està enverinant en aquest odi, fa que prengui actituds més agosarades com són la crítica, l'agressió, l'atac o la violència contra els homosexuals. En aquest tipus d'estrés també hi entren la lesbofòbia i la transfòbia, que són models personals que s'allunyen de la norma dictada tradicionalment per la religió i per la societat patriarcal heterosexista.

Què passa avui dia? La societat està vivint un procés de transformació amb rapidesa, que ha deixat d’amagar l’homosexualitat com si fos alguna cosa dolenta, i que ha deixat descoberta finalment l'homofòbia com a una patologia, això sí, curable. L’estrés es difumina quan un es familiaritza amb l’homosexualitat, així com amb la transsexualitat, i l’aconsegueix entendre com a pròpia o al menys com a propera. Aleshores el possible odi o estrés desapareix, així com les seves aparicions agressives o violentes. Per a qui no aconsegueixi solucionar la seva fòbia, s’estan investigant teràpies de xoc que solventen els problemes que provoca l’homofòbia. Fins i tot hi ha una organització d’ex homòfobs curats, que donen suport i guien els homòfobs que veuen la llum i es volen curar. Ja es comencen a comercialitzar llibres amb les seves experiències. Ànims!