Westermarck, Freud i l'incest

Un dels últims tabús sexuals vius en la nostra societat és el de l’incest. Practicades de sempre, les relacions entre persones que comparteixen parentiu sanguini són vistes per la societat actual com a prohibides o antinaturals. Tot i això, hi ha cultures en què aquestes relacions han estat practicades obertament, com a les monarquies de l’antic Egipte, Hawaii o els inques.

Quan parlem obertament d’incest amb amics i companys, un se n’adona que les relacions homosexuals dins la família també sovintegen. Relacions amb germans, cosins, pares i tiets es donen durant la infantesa i adolescència amb tot tipus de pràctica: masturbació, penetració, sexe oral... Molts cops la naturalesa curiosa de la sexualitat i la manca de tabús porten nens i adolescents a investigar i descobrir els seus cossos i les seves possibilitats de plaer en companyia familiar. En la majoria dels casos, esclar, aquestes relacions es mantenen en secret per qüestions morals o socials.

L’efecte Westermarck diu que quan hem conviscut amb algú des del naixement fins els 6 anys, l’atracció sexual envers l’altra persona desapareix per sempre. Aquesta teoria es va proclamar després d’estudiar casos heterosexuals, però sembla que és una constant també en relacions homosexuals.

Aquest antropòleg, també homosexual, va dir ja al 1906 que calia trobar explicacions a l’homofòbia, i no a l’homosexualitat. Sembla que durant pràcticament tot el segle XX no s’ha fet cas d’aquesta recomanació, que amb el temps ha pres força. Edvard Westermarck es va preguntar d’on originaven les prohibicions contra la sodomia. Després d’estudiar etnografia, la seva resposta va ser que l’homofòbia sorgeix a partir de l’aversió que tenen molts humans envers la sexualitat en general, i a partir de la necessitat de controlar “la manca de fe, l’idolatria o l’heretgia”. També afirma que a mida que s’emancipa de les doctrines teològiques, la gent té una visió molt més permisiva de l’homosexualitat. Va acollir amb bons ulls la pèrdua de poder de la religió al món modern, assenyalant com a culpable principal el Cristianisme. Ens sona, oi?

Hi ha hagut de sempre també estudis que intenten demostrar relacions entre homosexualitat i incest, entre ells Freud. I, de manera tendenciosa, les relacions entre homosexualitat i abusos. Aquells que assenyalen que un 30% d’abusos es donen en relacions homosexuals obliden que potser un 30%, si no més, és la suma d’homosexuals i bisexuals. No hi ha dates fiables del tant per cent de persones que potencialment poden mantenir relacions homosexuals en algun moment de la seva vida. Així, sembla que extreure’n conclusions és tendenciós, sobretot quan el que es vol al final és relacionar homosexualitat amb abusos.

Westermarck també va rebatre les visions de Freud sobre l’incest. Freud deia que els nens senten atracció sexual envers membres familiars de manera natural, i que aleshores és quan la societat crea els tabús. Westermarck arguïa el contrari, que són els tabús els que sorgeixen de manera natural com a resultat d’actituds innates. Els estudis posteriors donen la raó a les observacions de Westermarck.

Freud explicava l’homosexualitat com una fugida de l’incest. L’insistència de Freud que els nens volen anar al llit amb les seves mares es deu a la reacció eròtica que va tenir de petit en veient la seva mare vestint-se. Però Freud va tenir una dida (dona alletadora), així que no va experimentar la intimitat que hagués informat el seu sistema de percepció que la senyora Freud era la seva mare. L’efecte Westermarck torna a demostrar-se.

Cal recuperar la figura de Westermarck sobretot per assenyalar l’homofòbia com al problema a tractar i curar.

Per als amants de l’incest pornogràfic gai, podeu gaudir amb les escenes dels bessons txecs Bartok.